En l'actualitat aprendre i ensenyar, a través de la visualització de les fonts gràfiques facilitades al suport virtual, juntament amb l'opinió generada al llarg del nostre transcurs de la Llicenciatura de pedagogia, entenc que l'educació és el sistema per encarrilar l'aprenentatge dels nens amb l'objectiu de generar un esperit crític amb la finalitat de poder actuar i sobreviure en la societat actual mitjançant l'autoaprenentatge i la interacció amb l'entorn de manera pacífica. Fa uns anys, no molt llunyà, educació es basava en un aprenentatge literal i purament memorístic on el raonament moltes vegades, per no dir gairebé sempre, no era imposat dintre el coneixement. A part podriem dir que la manera de formació dels nens era de caire militar ja que s'utilitzava una disciplina molt estricta i s'implantava un comportament molt recte.
Com es produeix l' accés al coneixement?
L'accés del coneixement, amb un pensament utòpi, hauria de ser lliure, on l'alumne decidís el contingut que vol aprendre, que la motivació es basés en les ganes d'aprendre d'un mateix, amb una metodologia pràctica on els llibres de text i les pautes escrites s'utilitzessin el més imprescindiblement possible.
Reptes per a professors i estudiants
El més important, i crec que amb aixó es milloraria en el proces d'ensenyament-aprenentatge, és que el professor guii l'aprenentatge de l'alumne i sapigue en tot moment la potencialitat d'adquisició de coneixement de cadascú i a més a més, sigui capaç d'escoltar les propostes dels alumnes per planificar classes, utilitzant les metodologies més adients, que s'aproximin a les curiositats dels diescents sense marxar del contingut curricular determinat pel primer nivell de concreció.
Per part dels estudiants, han de prendre consciencia i respectar al professor, ja que ha de ser la persona que els ha d'ajudar a ser cada dia, una mica més persones dintre al món.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada